Aquest 23 d’abril, dia nacional d’Aragó, Puyalón reivindica un temps d’unir forces des de l’esquerra aragonesista, que conforme majories hegemòniques en projectes fonamentals per a aquest país.
No és casualitat que la tornada d’un govern reaccionari al Govern d’Aragó, aquesta vegada PPVOX-
PAR, hagi suposat el rescat de projectes com Biscarrués o Santa Llestra, amb un ampli consens
de rebuig i que el Tribunal Suprem en un cas, i l’Audiència Nacional a un altre, ja va reconèixer
il·legal en una sentència, juntament amb les seves expropiacions i estudis.
Mateix camí que l’emprès amb la Llei de Llengües i la de Memòria Democràtica. Lleis aconseguides
amb un ampli consens després d’anys de lluita, no sense esforç, i que ja arribaven amb retard respecte
a altres territoris.
Aquest esperit de consens i aglutinar majories respecte a un projecte és l’objectiu que Puyalon
s’ha marcat per a la nova època. Un temps de conjuminar forces al voltant d’una alternativa plural
des de l’esquerra aragonesista, que conforme majories hegemòniques respecte a projectes fonamentals
per a aquest país.
El rebuig a l’#Extractivisme històric que, en forma de #Renovables, Obres #Hidràuliques o #Població es fomenta des de posicions estatalistes, o la negació d’una Llei de Llengües correctament implantada, així com una Llei de Memòria Històrica, haurien de ser punts anarrenunciables per a aquesta nova majoria. L’antifeixisme, la lluita contra el Patriarcat i el Mediambient són bàsics.
El reconeixement i el foment de la Sobirania popular del poble, pel que fa a la presa de decisions,
així com el control dels seus recursos, hauria de ser l’altre pilar que reflecteixi la maduresa
d’aquest poble al segle XXI. Som un poble madur, més gran, i amb prou història per gestionar les
lleis que regeixen la qualitat de vida de la Classe Obrera.
